WEBQUEST

És un sistema d’aprenentatge que es basa en la recerca d’informació. Els alumnes investiguen per Internet interactuant enter ells sobre alguna cosa que el mestre proposa sobre el temari, es a dir, la informació cercada, a part d’estar regulada i controlada pel mestre, tindrà un mínim de dificultat per a que l’alumne treballi.
L’objectiu principal de les webquest és facilitar la combinació de tres elements amb molt de pes avui dia: Complir amb el currículum del curs creant una forta participació i bona comunicació a l’aula, explotant, també les TIC.

PROJECTE TELEMÀTIC

És un treball que realitzen un grup de persones, en aquest cas, alumnes, on entren en contacte diferents canals comunicatius, com ara xats, fòrums, etc. Amb la finalitat de que tots els participants comparteixen la informació trobada. El mestre és l’encarregat d’escollir un tema per cercar. Els alumnes mitjançant les noves tecnologies comunicatives estrien la informació que els hi sembla bé. El mestre, un cop acabada la recerca, serà qui avaluï, encara que en aquest projecte els alumnes també s’autovaloren.

Internet pot canviar la manera de llegir, i de pensar?

El que llegim normalment en paper, es a dir, amb el mètode tradicional, ja sigui mitjançant llibres o diaris, tenim la certesa de que tot i que potser està més o menys manipulat segons el criteri de l’escriptor, no a passat per un filtre gaire gran. Aquests textos, s’han de llegir amb profunditat, es necessari prestar molta atenció en el que llegeixes per assabentar-te, de manera que facilita molt la crítica sobre allò que llegeixes. El que passa quan llegim alguna cosa que està en la xarxa, és que aquests text ha passat per infinits filtres, i tot, absolutament tot el que arriba a les nostres mans ha passat per aquestos. De manera que tenen la possibilitat de modificar la realitat si ells volen. Nosaltres al cap i a la fi, creiem el que veiem o llegim, i si aquesta suposada realitat apareix en molts llocs alhora més encara.

El senyor Nicholas G. Carr afirma que la gent que utilitza diàriament llibres o diaris electrònics, són gent que fan una lectura de les coses per ullades. Són gent que estan perdent la capacitat humana de fer crítica del que veiem. Alhora, per tant, perden capacitat de reflexió, i si més no capacitat de concentració. Són persones incapaces de posar-se davant un text i estar més de 30 minuts de rellotge llegint-lo.
No obstant, segons una prestigiosa universitat de Londres (University College of London) diu que tots aquests canvis, són uns canvis molt profunds de la conducta humana, i que potser, és aquest el primer pas d’una adaptació de l’ésser humà a la recepció d’informació a partir d’Internet i a les noves tecnologies en general.

La veritat és que sota el meu humil punt de vista, diré que el fet de que tinguem tants excessos d’informació a l’abast i que creiem tots que sapiguem tant sobre algunes coses, és perillós. La gent cerca informació sense control, a vegades sense saber el per què. Troben alguna cosa i passen a una altra sense haver-s’ho mirat gaire, només es queda amb aquella part superficial de la notícia, moltes vegades només es mira el titular i ja es passa a mirar una altra, que per descomptat, també serà mirada de manera superficial. Jo sóc dels que pensa que, i permeteu que digui un refrany en castellà, “el que mucho abarca poco aprieta”, i és per aquesta senzilla raó, que els bombardejos d’informació massiva no serveixen per res, no s’aprèn res amb això, més val saber poc i profundament que tenir a la mà molta informació que moltes vegades és fins i tot, intransigent.

L’ORDINADOR PER L’APRENENTATGE

Després de treballar a classe amb diferents programes que faciliten l’aprenentatge com el “Crayon phisics”, per cert, molt divertits; vam poder veure com poder utilitzar, o quins diferents papers pot tenir l’ordinador en el món educatiu.Segons Charles Crook l'ordinador compleix 4 metàfores. Són quatre:


1.- L’ordinador com a tutor: Per l’alumne és més atractiu treballar amb el PC i en xarxa que no pas amb el mètode tradicional. Programes com el moddle treuen feina al mestre i garanteixen l’aprenentatge.

2.- L’ordinador com alumne: L’ordinador apareix per complir tot el que l’alumne li diu, el PC obeeix totes les seves ordres.

3.- L’ordinador com a simulador: Amb l’ordinador avui dia es pot recrear qualsevol història i representar-la, fent participar a l’usuari, amb un nivell de realitat impressionant. Tant és així que molta gent perd el nord i decideix viure en aquest món paral•lel on tot és més fàcil i on les coses dolentes que puguin passar no fan mal de veritat.

4.- L’ordinador com a eina: Des de fa temps, el PC ens ha tret feina de sobre. És una eina que dins seu té d’altres que ens poden facilitar fer qualsevol tasca: Des de sumar, fins mesurar els km que hi ha d’aquí a Mart. Això tot i que a primera vista ens dona molts avantatges, l’ús abusiu d’aquestes eines pot desencadenar en una pèrdua de la memòria entre d’altres, ja que l’ésser humà tendeix al sedentarisme per naturalesa.

TÒPICS

1.- UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES: Aquesta és una frase molt coneguda, potser temps enrere si que les imatges eren 100% fiables, però el món de la informàtica ha evolucionat molt i les imatges poden ser manipulades. És cert que amb la imatge representem coses inexplicables amb paraules, però hem d’anar amb mil ulls.

2.-DAVANT LA TV EL RECEPTOR ÉS PASSIU: Es té la idea de què qui veu la TV està assegut al sofà de casa sense fer una mirada crítica, acceptant tot allò que li diu aquell transmissor. Podríem dir que la TV és capaç de despertar algunes emocions que poden desencadenar a realitzar algunes accions, com per exemple: plorar, manifestar-te, comprar, etc.

3.- LA VIOLÈNCIA A LA TELEVISIÓ, GENERA VIOLÈNCIA: És fàcil que algú amb poca personalitat o bé, amb algun desequilibri psicològic, agafi el que veu a la TV i l’adopti per a la seva vida real. El món de la petita i de la gran pantalla és molt poderós i qualsevol pot trobar el seu ídol gràcies als seus infinits continguts. La televisió té el gran poder de fer canviar conductes a la gent.

Xerrada: Fer de mestre – Eulalia Bosch

L ’Eulalia que és escriptora, que a publicat diversos llibres com per exemple “ Educació i vida quotidiana”, i que a més té la carrera de filosofia, va fer una xerrada per als estudiants de Blanqerna.
Aquesta senyora va parlar sobre les capacitats i el camí que hem de seguir per a ser uns bons mestres. Va comentar que els professors estem en creixement constantment ja que mai un bon mestre a d’abandonar la seva capacitat per conèixer, aprendre i formar-se.
Va tractar el tema de l’aula, en què l’aula la considerava com un món en el que al arribar, tots els nens, siguin blancs, gitanos, negres o provinguin d’altres religions, com l´Islam, etc, absolutament tots els nens són immigrants dins del nou món de l’ aula al que nosaltres com a mestres hem de fer que s’adaptin i siguin persones.
Va dir algunes coses que podem relacionar amb alguns llibres que hem llegit durant el curs, com per exemple: “ El tono de la enseñanza”, quan va parlar de que els nens són curiosos per necessitat i que nosaltres som els encarregats de que aquesta curiositat no s’apagui mai. O també quan va dir que els mestres no estan sols en l’educació del nen, ja que tot l’entorn: Societat, família, etc, estan implicats en aquesta educació. Això ho podríem relacionar amb el llibre: “Escuela y territorio”

I res més, per lo general van ser uns dies bastant entretinguts, sols que les xerrades en alguns moments es van fer una mica feixugues.

Cibernàrium - BLOCS I EDUCACIÓ

El passat 16 de Novembre vam assistir a una xerrada que va fer la senyora Anna Pérez sobre els blocs i la tecnologia en l’educació. Tots els temes educacionals que va tractar, els va relacionar amb el món dels bloggers.
També va fer referència a la web 2.0, de la que va dir que és l´eina mitjançant la qual Internet és multimèdia i audiovisual. Aquest nou sistema facilita l´interacció d´Internet. El que escrivim a les webs, o en els nostres blocs, no és per tant una cosa privada, si no que tot el món que disposi dels mitjans necessaris, podrà veure el que publiquem. Escrivim per a ser llegits, i la RSS és la que facilita l´interactivitat abans mencionada, ja que és l´eina que ens dóna informació del que publiquen altres persones dins la xarxa.
L´Anna Pérez també va tractar el paper dels mestres, es va mostrar crítica amb algunes de les prohibicions que els nens pateixen. Ella deia que amb aquestes prohibicions limitem el coneixement dels nens i provoquem per tant, un retard a l´hora de que els infants entrin en contacte amb un món que és el futur.

Ja han arribat les recitacions!!!

Ja fa un parell de setmanes que van començar les recitaciones i els debats. El dia d'inici per escalfar només vaig haver de fer el debat, després d´alguns imprevistos, d´algunes baixes d´ultima hora i de molts nervis, vam sortir, penso jo, bastant millor parats del que ens pensàvem. El tema del debat va ser sobre l´educació obligatoria fins els 18 anys. Un tema q sens dubte dona molt que parlar i discutir, però ens vam haver d´adaptar al temps marcat.

Amb el cos ja una mica fet després de veure el primer dia als meus companys recitar, hem va arribar l´hora de recitar davant tota la classe. Vaig elegir un poema de Enric Larreula, que és un autor que fa bastant poesia dedicada als nens. El poema és titula la puça. Primerament vaig passar molts nervis, però un cop acabat sents un alliberament inmens.

Per poder valorar-nos, l´Imma ens a donat una fotocòpia en què surten uns punts a valorar, com per exemple: control dels nervis, to de veu, expressió corporal, etc.

Anàlisis de l'anunci: Seat Altea XL, "oh brother"

Començarem parlant sobre l ‘història de l’anunci, en la que podem observar a una família en principi ben estant on tots són feliços. Un bon dia decideixen tenir una mascota de companyia, el pare i la filla se’n van a una tenda d’animals per tal de comprar un. És aquí quan la nena es fixa en l’animal més lleig que hi ha en tota la tenda. El pare que no pot resistir-se a la mirada innocent de la nena que realment s’ha “enamorat” d’ aquell esser, acaba comprant la criatura.
L’animal té la capacitat de créixer quant més l’estimes, així que arriba un dia en què degut a les seves immenses dimensions, aquest pobre no entra en el cotxe que té la família al principi. Tothom està amoïnat per aquest problema, fins que apareix la gran solució: Comprar un mètode de transport on hi capegessin tots, i aquest no és menys que el nou Seat Altea XL.

Analitzant els personatges trobem uns pares que estan plenament implicats en la cuida de les mascotes dels seus fills, el que demostra que potser ho estant en totes les tasques i que potser és una família que ho comparteix gairebé tot. La família apareix molt amoïnada o feliç depenent de l’estat en què es troba el monstre.

Si analitzem l’anunci de manera més formal, la musicalitat és contrastada rítmicament en tot moment amb l’estat emocional dels personatges tot i ser la mateixa cançó tota l’estona. La lluminositat és accentuada en el moment en què el nens són feliços jugant amb “el brother” i més tènue quan se’ls presenta el problema. Aquesta lluminositat torna amb força en el moment que apareix el cotxe. Podem fixar-nos també en l’actuació de les càmeres, quan els personatges ens volen transmetre els seus sentiments, el càmera ens dóna un primer pla de la cara de qui ens està oferint la seva alegria o pena.

En quant al discurs verbal de l’anunci gairebé tot queda reduït i els personatges només parlen el mínim, tota l’expressió està representada en la música i les mostres facials dels personatges que es dediquen en la major part de l’anunci a dir frases molt puntuals i a cantar al ritme de la música: “ brother”.

Per acabar faré una petita observació “de cosecha”. Penso que el fet de que hi aparegui un monstre no està fet perquè si, òbviament a tots els anuncis tot té una finalitat, però en aquest cas potser més. El Seat Altea sempre ha estat considerat un cotxe molt lleig fins i tot dins la seva pròpia casa. Així que potser els anunciats ens han volgut explicar perquè la gent compra Altea, i perquè tot i ser un cotxe molt lleig Seat a decidit fer un nou model amb una nova edició més gran encara que l’anterior, en contes de fer un model nou completament diferent que li agradés a tothom. Per tant crec que hi ha un cert paral•lelisme entre la situació del monstre i el nou cotxe. Aquesta idea que potser ningú s’ha donat compte perquè segurament és una tonteria del meu cap, la he captat ja que quan acaba l’anunci una veu ens diu: “Ya se sabe lo que pasa con los monstruos, crecen, crecen y crecen” òbviament quan se’ls estima.

So retocat

Per fi!!! Després de molt esperar, i de molts intents aquí està, el fantàstic gol de Zidane de bolea a la final de la Champions entre el Reial Madrid i el Bayern Leverkusen, narrat per radio per Manolo Lama i el seu equip al Carrusel Deportivo de la cadena Ser i retocat per mi.

Espero que us agradi!!

Presentació amb google Docs

Debats

El dijous a classe de Gran Grup de COED, l´Imma ens va posar un video de la semifinal d´un concurs entre universitats de debats. Les universitats eren la d´Alacant i la de Lleida. Tot seguit vam poder observar les diferents tècniques dels concursants, on especialment em va cridar l´antenció la noia de l´universitat de Lleida, ja que era molt agresiva. Lo cert és que ho feia força bé. Vam poder observar com és molt important la posturació del cos i el to de veu, coses que ja sabíem gràcies al fantàstic llibre de Com parlar bé en públic. Un llibre que ens han fet llegir i que a mi personalment m´ha servit de bastant ajut, ja que a l´hora d´exposar soc bastant patétic. I bé tot seguit vam decidir uns grups que serviran per fer uns debats d´aquí unes setmanes. Ja us explicaré com a anat!

Guillermo Orozco

Després d´uns dies que les classes han estat de tipus magistral on l´Imma ens ha explicat el que és llegir, escriure, parlar i escoltar, a més de les característiques que ha de tenir un text o discurs per tenir coherència. Hem vist un documental del senyor Guillermo Orozco.
Aquest senyor és un investigador de l´Universitat de Guadalajara a Mèxic. És un crític comunicatiu, i en aquest cas fa una crítica sobre com veiem i com desxifrem els missatges que ens arriben a través de la televisió d´internet. Ens dius que fer una mirada crítica als mitjans de comunicació ens ajudarà a separar tot allò que volem i el que no per no intoxicarnos. També parla sobre el nou fenómen que està ocurrent, ja que en els temps que vivim, la TV i internet són dos components educadors al igual que la família i l´escola. Sobre les TIC diu que la majoria de persones en fan un anàlisis molt lineal i que molt poca gent té consciència de què les TIC són el complement perfecte per apendre. Cal dir que alhora que és un complement perfecte, també és un substitut a les classes magistrals. L´utilització d´un mode o d´un altre ja està a les mans del mestre.

Mapa conceptual amb Cmaps tools

L´altre dia a classe de GITIC el Xavier Àvila ens va presentar un programa on pots fer mapes conceptuals molt bonics. Aquí us deixo el meu.

Descripció

L'altre dia a clase de COED, a partir d´una foto d´un company o d´algun objecte que el representés, havíem de descriure a algú. Jo he agafat aquesta foto de la bamba d´en Xavi Costa. Penso que el representa molt, ja que a part de que té unes cuantes de semblants i sempre totes són Nike, ens monstra que es un noi que li agrada bastant anar de festa amb els seus amics, degut a que moltes vegades les porta enfangades o una mica trencades ens diu que es un "trota-mons" i que li agrada anar cap aquí i cap allà sense gaires remordiments. També ens monstra que es un noi bastant obert i tolerant, ja que aquestes bambes les pot portar qualsevol, però normalment les porten gent a les que els hi agrada la música Rap i si més no, el Techno i aquesta gent sol ser bastant oberta.

Descripcions

L’altre dia a classe de COED vam treballar la descripció, l’ Imma que és la nostra profe ens va voler explicar els diferents tipus de descripció que hi ha amb diverses cançons, en què unes descrivien un estat d’ànim, un personatge o simplement situacions. Les cançons, tot s’ha de dir, no hem van agradar massa, no eren del meu estil, però estaven ben trobades segons la finalitat que tenien.

També a la mateixa classe se’ns va presentar la forma de fer poesia que tenia en Joan Brossa, una poesia visual. La foto de la dreta és un exemple d´aquesta poesia.

Poc després, per acabar la classe vam comentar uns poemes, en què un en especial gairebé va fer que acabéssim tots plorant allà a la classe abrasats, l´Imma es va emocionar molt, i també va saber transmetre’ns aquelles emocions que ella sentia, el poema va ser: Impacte a Guernica d´en Josep Palau i Fabra.

Per acabar vam parlar del Xesco Boix, que personalment hem va semblar un home entrenyable, d´aquelles persones que realment estimen als nens i aconsegueix treure’ls sempre el millor somriure.

El Tono de la enseñanza

El dijous a classe d’antropologia van comentar el llibre de lectura d’aquesta assignatura. El llibre en sí no ha estat malament, era fàcil de llegir i bastant clar. M’ha semblat que l’autor es basa molt en què seria lo ideal, i no te en compte que els humans som animals de sang calenta. No dona solucions concretes, encara que si ens dona idees sobre com podem fer davant un conflicte. Hi han hagut cosetes que si q m’han cridat l’atenció com que el nen té capacitat per educar també als adults, que hem de mirar als nens en particular per tal d’estudiar-los i facilitar el seu desenvolupament íntegra, i també, que no els qui pregunten més són més curiosos així com que sempre hem de procurar deixar la porta oberta de la curiositat de l’Infant quan aquest pregunta alguna cosa. Hem d´evitar respondre a l´infant amb respostes tancades.

Al final del llibre l’autor deixa clar que no ens hem d’amoïnar quan cometem un error ja que som humans, no ens hem d’enfonsar, si no que hem de procurar continuar endavant. També ens diu que seguir els criteris pedagogs és molt difícil.

cançó de VV

Afegeixo una de les meves cançons preferides. És de Violadores del Verso que per mi són el millor grup de Rap. Que vagi bé!

Foto retocada!

L´altre dia a classe de Gestió de la informació i TIC, ens van ensenyar a treballar amb imatges, i res, així m´ha quedat la meva. M´agrada perquè semblo un mig allien o algo així.

Descripció dels meus coneixements informàtics (ESO i EGB)

Descriurem com a informàtic.. uf! doncs sóc bastant desastre, no tinc ni idea. Sabeu aquell típic que només sap posar el msn, grabar música als cds y posar algún joc com el counter strike? doncs aquest sóc yo. Per sort desde fa uns anys el meu veí estudia ingeneria informàtica i quan trenco alguna cosa me l´arregla ell, abans em deixava bastants calers als tècnics...
En definitiva, d´informàtica en sé lo bàsic, però per sort tinc a gent que m´ajuda.
No obstant, l´any passat vaig aprende una mica, ja que vaig tenir un professor d´història que utilitzava un model de treball que s´anomenava Moodle. Es un programa amb el que controlava la feina que feiem a casa per internet, fins i tot quedavem moltes vegades tota la clase per fer algunes activitats per aquest programa. La veritat es que al principi em va semblar bastant feixuc però amb el temps em va agradar, després el trobava a faltar i tot! aquell mestre es deia Antonio Lamagrande, està sempre a l´última i això ens anava bé a tots.
De petit vaig estudiar a l´escola Pau Casals i a les hores de clase poques vegades anavem a l´aula d´informàtica, ja es savia que aquest món seria el futur pero encara no hi havien suficients medis i els ordinadors eren escasos. Si que es veritat que hi havia una activitat extraescolar en què t´ensenyaven com portar un trasto d´aquests força bé, però a mi sempre m'ha cridat més l´atenció el món de l´esport, així que m´apuntava a handbol o a qualsevol altre esport que m´agradès.

A l´institut on vaig fer l´ESO i un curs de batxillerat, el Ferrán Casablancas, la cosa els primers anys no era gaire diferent de l´escola, però si que és veritat que poc a poc s´anava modernitzant, i ultimament i havien un munt d´ordinadors, hi havia un mestre força bo que hi entenia força d´aquest tema, es deia Leandro i ho portava tot molt ben controlat. Per fer segon de batxillerat vaig cambiarme a l´IES de Sabadell. Allà tot era més modern, posat que havien fet obres fa relativament poc temps i la generalitat ho va preparar tot per a que estigués en òrbita des del primer dia. També era més fàcil accedir a les aules on hi teniem les TIC perquè es un institut més familiar, mes petitó, aleshores tot i tenir més o menys el mateix nombre d´ordinadors que al Ferran Casablancas, s´aprofitaven més.

I res, aquesta és la meva primera publicació, espero que us agradi!