SÍNTESI FINAL

Mai he estat un geni de l’informàtica, no sóc gaire amic dels ordinadors, però gràcies al treball més o menys del dia a dia, m’he anat familiaritzant amb una eina que al començament, no es que la veiés com inútil, però sí com optativa. Aquesta antiga opinió sobre el món de les TIC ha canviat radicalment, ara fins i tot trobo que son el futur, i que potser sense saber manipular uns aparells tan complexos com aquests, no podríem tirar endavant.

Tot i que en alguns moments he estat una mica desconectat, ja sigui per motius tècnics (ja he dit que sóc un desastre) o per motius laborals, penso que l’esforç a valgut la pena. Els blocs ara que s’apropen els exàmens són de gran utilitat ja que tenen la funció d’un diari en què podem col•locar, a part del que nosaltres creiem convenient, el que hem fet durant el curs. Crec que s’ha vist un progrés bastant important sobretot en l’elaboració d’entrades al bloc, cada vegada han estat millors i cada cop s’han ajustat més al que es demanava. No obstant això si que faré una petita crítica, encara que l’experiència ha estat molt positiva, en alguns moments, i sense anar-me gaire enrere en el temps, he tingut problemes per seguir el ritme alhora de penjar coses. L’ordinador en aquest quatrimestre s’ha convertit pràcticament en un germà amb el que he passat hores i hores en aquest cas, investigant-lo.

He descobert bastants recursos educatius que no coneixia, així com eines diverses, com ara el Google docs. Aquesta eina ha estat la que més m’ha sorprès. Creia que el Google era només la pàgina que surt al principi per buscar qualsevol cosa, però no, poc a poc, i tot i que encara hi hauran moltes coses més que descobrir, hem anat destapant diferents funcions molt útils que ens faciliten tant el treball com altres activitats lúdiques del dia a dia.

Un altre part del temari que hem va agradar van ser les activitats relacionades amb l’anàlisi de la informació. Penso que és un tema important perquè la famosa educació mediàtica és un aspecte que potser li manca a molta gent. És un àmbit a tenir molt en compte ja que ningú ens educa ni ens ensenya a fer mirades crítiques davant el que veiem per la TV o per Internet i és una llàstima, perquè tot està ple d’infoxicació i molta gent sense adonar-se fa seus alguns coneixements que són completament erronis.

WEBQUEST

És un sistema d’aprenentatge que es basa en la recerca d’informació. Els alumnes investiguen per Internet interactuant enter ells sobre alguna cosa que el mestre proposa sobre el temari, es a dir, la informació cercada, a part d’estar regulada i controlada pel mestre, tindrà un mínim de dificultat per a que l’alumne treballi.
L’objectiu principal de les webquest és facilitar la combinació de tres elements amb molt de pes avui dia: Complir amb el currículum del curs creant una forta participació i bona comunicació a l’aula, explotant, també les TIC.

PROJECTE TELEMÀTIC

És un treball que realitzen un grup de persones, en aquest cas, alumnes, on entren en contacte diferents canals comunicatius, com ara xats, fòrums, etc. Amb la finalitat de que tots els participants comparteixen la informació trobada. El mestre és l’encarregat d’escollir un tema per cercar. Els alumnes mitjançant les noves tecnologies comunicatives estrien la informació que els hi sembla bé. El mestre, un cop acabada la recerca, serà qui avaluï, encara que en aquest projecte els alumnes també s’autovaloren.

Internet pot canviar la manera de llegir, i de pensar?

El que llegim normalment en paper, es a dir, amb el mètode tradicional, ja sigui mitjançant llibres o diaris, tenim la certesa de que tot i que potser està més o menys manipulat segons el criteri de l’escriptor, no a passat per un filtre gaire gran. Aquests textos, s’han de llegir amb profunditat, es necessari prestar molta atenció en el que llegeixes per assabentar-te, de manera que facilita molt la crítica sobre allò que llegeixes. El que passa quan llegim alguna cosa que està en la xarxa, és que aquests text ha passat per infinits filtres, i tot, absolutament tot el que arriba a les nostres mans ha passat per aquestos. De manera que tenen la possibilitat de modificar la realitat si ells volen. Nosaltres al cap i a la fi, creiem el que veiem o llegim, i si aquesta suposada realitat apareix en molts llocs alhora més encara.

El senyor Nicholas G. Carr afirma que la gent que utilitza diàriament llibres o diaris electrònics, són gent que fan una lectura de les coses per ullades. Són gent que estan perdent la capacitat humana de fer crítica del que veiem. Alhora, per tant, perden capacitat de reflexió, i si més no capacitat de concentració. Són persones incapaces de posar-se davant un text i estar més de 30 minuts de rellotge llegint-lo.
No obstant, segons una prestigiosa universitat de Londres (University College of London) diu que tots aquests canvis, són uns canvis molt profunds de la conducta humana, i que potser, és aquest el primer pas d’una adaptació de l’ésser humà a la recepció d’informació a partir d’Internet i a les noves tecnologies en general.

La veritat és que sota el meu humil punt de vista, diré que el fet de que tinguem tants excessos d’informació a l’abast i que creiem tots que sapiguem tant sobre algunes coses, és perillós. La gent cerca informació sense control, a vegades sense saber el per què. Troben alguna cosa i passen a una altra sense haver-s’ho mirat gaire, només es queda amb aquella part superficial de la notícia, moltes vegades només es mira el titular i ja es passa a mirar una altra, que per descomptat, també serà mirada de manera superficial. Jo sóc dels que pensa que, i permeteu que digui un refrany en castellà, “el que mucho abarca poco aprieta”, i és per aquesta senzilla raó, que els bombardejos d’informació massiva no serveixen per res, no s’aprèn res amb això, més val saber poc i profundament que tenir a la mà molta informació que moltes vegades és fins i tot, intransigent.

L’ORDINADOR PER L’APRENENTATGE

Després de treballar a classe amb diferents programes que faciliten l’aprenentatge com el “Crayon phisics”, per cert, molt divertits; vam poder veure com poder utilitzar, o quins diferents papers pot tenir l’ordinador en el món educatiu.Segons Charles Crook l'ordinador compleix 4 metàfores. Són quatre:


1.- L’ordinador com a tutor: Per l’alumne és més atractiu treballar amb el PC i en xarxa que no pas amb el mètode tradicional. Programes com el moddle treuen feina al mestre i garanteixen l’aprenentatge.

2.- L’ordinador com alumne: L’ordinador apareix per complir tot el que l’alumne li diu, el PC obeeix totes les seves ordres.

3.- L’ordinador com a simulador: Amb l’ordinador avui dia es pot recrear qualsevol història i representar-la, fent participar a l’usuari, amb un nivell de realitat impressionant. Tant és així que molta gent perd el nord i decideix viure en aquest món paral•lel on tot és més fàcil i on les coses dolentes que puguin passar no fan mal de veritat.

4.- L’ordinador com a eina: Des de fa temps, el PC ens ha tret feina de sobre. És una eina que dins seu té d’altres que ens poden facilitar fer qualsevol tasca: Des de sumar, fins mesurar els km que hi ha d’aquí a Mart. Això tot i que a primera vista ens dona molts avantatges, l’ús abusiu d’aquestes eines pot desencadenar en una pèrdua de la memòria entre d’altres, ja que l’ésser humà tendeix al sedentarisme per naturalesa.

TÒPICS

1.- UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES: Aquesta és una frase molt coneguda, potser temps enrere si que les imatges eren 100% fiables, però el món de la informàtica ha evolucionat molt i les imatges poden ser manipulades. És cert que amb la imatge representem coses inexplicables amb paraules, però hem d’anar amb mil ulls.

2.-DAVANT LA TV EL RECEPTOR ÉS PASSIU: Es té la idea de què qui veu la TV està assegut al sofà de casa sense fer una mirada crítica, acceptant tot allò que li diu aquell transmissor. Podríem dir que la TV és capaç de despertar algunes emocions que poden desencadenar a realitzar algunes accions, com per exemple: plorar, manifestar-te, comprar, etc.

3.- LA VIOLÈNCIA A LA TELEVISIÓ, GENERA VIOLÈNCIA: És fàcil que algú amb poca personalitat o bé, amb algun desequilibri psicològic, agafi el que veu a la TV i l’adopti per a la seva vida real. El món de la petita i de la gran pantalla és molt poderós i qualsevol pot trobar el seu ídol gràcies als seus infinits continguts. La televisió té el gran poder de fer canviar conductes a la gent.

Xerrada: Fer de mestre – Eulalia Bosch

L ’Eulalia que és escriptora, que a publicat diversos llibres com per exemple “ Educació i vida quotidiana”, i que a més té la carrera de filosofia, va fer una xerrada per als estudiants de Blanqerna.
Aquesta senyora va parlar sobre les capacitats i el camí que hem de seguir per a ser uns bons mestres. Va comentar que els professors estem en creixement constantment ja que mai un bon mestre a d’abandonar la seva capacitat per conèixer, aprendre i formar-se.
Va tractar el tema de l’aula, en què l’aula la considerava com un món en el que al arribar, tots els nens, siguin blancs, gitanos, negres o provinguin d’altres religions, com l´Islam, etc, absolutament tots els nens són immigrants dins del nou món de l’ aula al que nosaltres com a mestres hem de fer que s’adaptin i siguin persones.
Va dir algunes coses que podem relacionar amb alguns llibres que hem llegit durant el curs, com per exemple: “ El tono de la enseñanza”, quan va parlar de que els nens són curiosos per necessitat i que nosaltres som els encarregats de que aquesta curiositat no s’apagui mai. O també quan va dir que els mestres no estan sols en l’educació del nen, ja que tot l’entorn: Societat, família, etc, estan implicats en aquesta educació. Això ho podríem relacionar amb el llibre: “Escuela y territorio”

I res més, per lo general van ser uns dies bastant entretinguts, sols que les xerrades en alguns moments es van fer una mica feixugues.