Descriurem com a informàtic.. uf! doncs sóc bastant desastre, no tinc ni idea. Sabeu aquell típic que només sap posar el msn, grabar música als cds y posar algún joc com el counter strike? doncs aquest sóc yo. Per sort desde fa uns anys el meu veí estudia ingeneria informàtica i quan trenco alguna cosa me l´arregla 
ell, abans em deixava bastants calers als tècnics...
En definitiva, d´informàtica en sé lo bàsic, però per sort tinc a gent que m´ajuda.
No obstant, l´any passat vaig aprende una mica, ja que vaig tenir un professor d´història que utilitzava un model de treball que s´anomenava Moodle. Es un programa amb el que controlava la feina que feiem a casa per internet, fins i tot quedavem moltes vegades tota la clase per fer algunes activitats per aquest programa. La veritat es que al principi em va semblar bastant feixuc però amb el temps em va agradar, després el trobava a faltar i tot! aquell mestre es deia Antonio Lamagrande, està sempre a l´última i això ens anava bé a tots.
De petit vaig estudiar a l´escola Pau Casals i a les hores de clase poques vegades anavem a l´aula d´informàtica, ja es savia que aquest món seria el futur pero encara no hi havien suficients medis i els ordinadors eren escasos. Si que es veritat que hi havia una activitat extraescolar en què t´ensenyaven com portar un trasto d´aquests força bé, però a mi sempre m'ha cridat més l´atenció el món de l´esport, així que m´apuntava a handbol o a qualsevol altre esport que m´agradès.
A l´institut on vaig fer l´ESO i un curs de batxillerat, el Ferrán Casablancas, la cosa els primers anys no era gaire diferent de l´escola, però si que és veritat que poc a poc s´anava modernitzant, i ultimament i havien un munt d´ordinadors, hi havia un mestre força bo que hi entenia força d´aquest tema, es deia Leandro i ho portava tot molt ben controlat. Per fer segon de batxillerat vaig cambiarme a l´IES de Sabadell. Allà tot era més modern, posat que havien fet obres fa relativament poc temps i la generalitat ho va preparar tot per a que estigués en òrbita des del primer dia. També era més fàcil accedir a les aules on hi teniem les TIC perquè es un institut més familiar, mes petitó, aleshores tot i tenir més o menys el mateix nombre d´ordinadors que al Ferran Casablancas, s´aprofitaven més.
I res, aquesta és la meva primera publicació, espero que us agradi!
ell, abans em deixava bastants calers als tècnics...En definitiva, d´informàtica en sé lo bàsic, però per sort tinc a gent que m´ajuda.
No obstant, l´any passat vaig aprende una mica, ja que vaig tenir un professor d´història que utilitzava un model de treball que s´anomenava Moodle. Es un programa amb el que controlava la feina que feiem a casa per internet, fins i tot quedavem moltes vegades tota la clase per fer algunes activitats per aquest programa. La veritat es que al principi em va semblar bastant feixuc però amb el temps em va agradar, després el trobava a faltar i tot! aquell mestre es deia Antonio Lamagrande, està sempre a l´última i això ens anava bé a tots.
De petit vaig estudiar a l´escola Pau Casals i a les hores de clase poques vegades anavem a l´aula d´informàtica, ja es savia que aquest món seria el futur pero encara no hi havien suficients medis i els ordinadors eren escasos. Si que es veritat que hi havia una activitat extraescolar en què t´ensenyaven com portar un trasto d´aquests força bé, però a mi sempre m'ha cridat més l´atenció el món de l´esport, així que m´apuntava a handbol o a qualsevol altre esport que m´agradès.
A l´institut on vaig fer l´ESO i un curs de batxillerat, el Ferrán Casablancas, la cosa els primers anys no era gaire diferent de l´escola, però si que és veritat que poc a poc s´anava modernitzant, i ultimament i havien un munt d´ordinadors, hi havia un mestre força bo que hi entenia força d´aquest tema, es deia Leandro i ho portava tot molt ben controlat. Per fer segon de batxillerat vaig cambiarme a l´IES de Sabadell. Allà tot era més modern, posat que havien fet obres fa relativament poc temps i la generalitat ho va preparar tot per a que estigués en òrbita des del primer dia. També era més fàcil accedir a les aules on hi teniem les TIC perquè es un institut més familiar, mes petitó, aleshores tot i tenir més o menys el mateix nombre d´ordinadors que al Ferran Casablancas, s´aprofitaven més.
I res, aquesta és la meva primera publicació, espero que us agradi!
