Internet pot canviar la manera de llegir, i de pensar?

El que llegim normalment en paper, es a dir, amb el mètode tradicional, ja sigui mitjançant llibres o diaris, tenim la certesa de que tot i que potser està més o menys manipulat segons el criteri de l’escriptor, no a passat per un filtre gaire gran. Aquests textos, s’han de llegir amb profunditat, es necessari prestar molta atenció en el que llegeixes per assabentar-te, de manera que facilita molt la crítica sobre allò que llegeixes. El que passa quan llegim alguna cosa que està en la xarxa, és que aquests text ha passat per infinits filtres, i tot, absolutament tot el que arriba a les nostres mans ha passat per aquestos. De manera que tenen la possibilitat de modificar la realitat si ells volen. Nosaltres al cap i a la fi, creiem el que veiem o llegim, i si aquesta suposada realitat apareix en molts llocs alhora més encara.

El senyor Nicholas G. Carr afirma que la gent que utilitza diàriament llibres o diaris electrònics, són gent que fan una lectura de les coses per ullades. Són gent que estan perdent la capacitat humana de fer crítica del que veiem. Alhora, per tant, perden capacitat de reflexió, i si més no capacitat de concentració. Són persones incapaces de posar-se davant un text i estar més de 30 minuts de rellotge llegint-lo.
No obstant, segons una prestigiosa universitat de Londres (University College of London) diu que tots aquests canvis, són uns canvis molt profunds de la conducta humana, i que potser, és aquest el primer pas d’una adaptació de l’ésser humà a la recepció d’informació a partir d’Internet i a les noves tecnologies en general.

La veritat és que sota el meu humil punt de vista, diré que el fet de que tinguem tants excessos d’informació a l’abast i que creiem tots que sapiguem tant sobre algunes coses, és perillós. La gent cerca informació sense control, a vegades sense saber el per què. Troben alguna cosa i passen a una altra sense haver-s’ho mirat gaire, només es queda amb aquella part superficial de la notícia, moltes vegades només es mira el titular i ja es passa a mirar una altra, que per descomptat, també serà mirada de manera superficial. Jo sóc dels que pensa que, i permeteu que digui un refrany en castellà, “el que mucho abarca poco aprieta”, i és per aquesta senzilla raó, que els bombardejos d’informació massiva no serveixen per res, no s’aprèn res amb això, més val saber poc i profundament que tenir a la mà molta informació que moltes vegades és fins i tot, intransigent.