El Tono de la enseñanza

El dijous a classe d’antropologia van comentar el llibre de lectura d’aquesta assignatura. El llibre en sí no ha estat malament, era fàcil de llegir i bastant clar. M’ha semblat que l’autor es basa molt en què seria lo ideal, i no te en compte que els humans som animals de sang calenta. No dona solucions concretes, encara que si ens dona idees sobre com podem fer davant un conflicte. Hi han hagut cosetes que si q m’han cridat l’atenció com que el nen té capacitat per educar també als adults, que hem de mirar als nens en particular per tal d’estudiar-los i facilitar el seu desenvolupament íntegra, i també, que no els qui pregunten més són més curiosos així com que sempre hem de procurar deixar la porta oberta de la curiositat de l’Infant quan aquest pregunta alguna cosa. Hem d´evitar respondre a l´infant amb respostes tancades.

Al final del llibre l’autor deixa clar que no ens hem d’amoïnar quan cometem un error ja que som humans, no ens hem d’enfonsar, si no que hem de procurar continuar endavant. També ens diu que seguir els criteris pedagogs és molt difícil.